Un esmorzar amb Putin

Com que ahir se celebrava a Rússia el dia de la mare, Vladimir Putin va voler tenir un gest afectuós amb elles invitant-ne divendres una representació a la seva residència als afores de Moscou. N’hi havia poques, menys d’una vintena, i d’acord amb algunes agències independents, havien estat molt ben escollides perquè cap li aixequés la veu per recriminar-li que estigui enviant els fills a morir per una causa que ningú acaba de comprendre. La gravació de la trobada reprodueix tot el ritual pietós del paternalisme d’estat, inclosos el to de murmuri, la mirada compungida i les pauses dramàtiques per prémer els llavis en un gest que voldria ser d’emoció continguda però que més aviat sembla l’acte reflex d’un discurs fatigat i titubejant. El més sospitós, de tota manera, és comprovar com també en una reunió de dones, amb la delicada escenografia organitzada al voltant del servei de taula, tan ben proveïda de fruites petites, sucoses i brillants, el dret a la paraula només sigui concedit a un home. No hi va haver cap registre de la suposada conversa que Putin hauria mantingut amb aquestes mares afligides, que es limiten a escoltar amb el cap cot l’arenga del president, cada una amb la seva tetera calenta al davant, el seu platet de galetes i la seva copa de gerds i mores fresques, com en una reunió de padrines on el més decorós fos la presentació i el més impertinent, menjar-s’ho. La tirania, com sap molt bé el Kremlin, se sosté en el cerimonial del poder, que es pot permetre oferir a les mares una suculenta macedònia a canvi dels seus fills morts.