El gest de Kaepernick

El de Colin Kae­per­nick és un nom pos­si­ble­ment des­co­ne­gut per a la majo­ria, tot i que seu és un gest que el temps ha con­ver­tit en uni­ver­sal. El 27 d’agost del 2016 aquesta ja exes­tre­lla del fut­bol ame­ricà va deci­dir cla­var el genoll a terra quan sonava l’himne del seu país, en senyal de pro­testa per la bru­ta­li­tat poli­cial vers la comu­ni­tat afro­a­me­ri­cana dels Estats Units. L’ales­ho­res quar­ter­back dels 49ers va pagar un preu espor­tiu caríssim per l’acció, mal­grat que es va omplir la but­xaca de dòlars un cop con­ver­tit en icona, ja que va ser defe­nes­trat de la lliga amb el pre­text, gene­ral­ment impla­ca­ble, d’haver comès un ultratge a un símbol suprem. Una purga en tota regla que, vista així, pot aju­dar a ali­men­tar aque­lla visió, tan con­des­cen­dent com altiva i genuïnament euro­pea, que dibuixa la soci­e­tat ame­ri­cana com poc menys que una colla de cafres, quan tot el que ha pas­sat des de Kae­per­nick en enda­vant s’entesti a cor­ro­bo­rar que, almenys en un àmbit com és el de l’esport d’elit, la distància res­pecte d’aquí és side­ral. Si no només cal girar la vista a només qua­tre anys després, el maig del 2020, quan George Floyd va ser aba­tut a trets, i la imatge dels genolls a terra no només es va gene­ra­lit­zar als camps de la Nati­o­nal Foot­ball Lea­gue (NFL), sinó que va ser aplau­dida i tàcita­ment pro­mo­guda per la patro­nal que no feia tant l’havia abju­rat. A algú li faran mal les ore­lles en escol­tar-ho, però la dimensió que va aga­far aquell Black lives mat­ter no es pot enten­dre sense la impli­cació del fut­bol ame­ricà, com a esta­ment i marca. Un esport en què les hòsties estan regla­men­ta­des i que a molts els sem­blarà cavernícola, però que quan toca mullar-se pels drets civils ho fa. Perquè i el fut­bol d’aquí, què? Doncs ja es veu aquests dies. Amb tots els argu­ments per alçar la veu per la ignomínia del mun­dial de Qatar, només se sent un silenci. L’única excepció, el genoll cla­vat a terra dels juga­dors angle­sos. Una ins­tantània, però, que, de tan ino­fen­siva, deni­gra tot allò que aquell gest de Kae­per­nick aspi­rava a ser.