Opinió

Un català a Grècia

Més de tres-centes pàgines que consisteixen en unes memòries, fins i tot un dietari

D’Eusebi Ayensa, porta com a subtítol Una mirada a una història com­par­tida (Pagès Edi­tors. Premi d’Assaig Josep Vall­verdú 2021). Tracta dels anys (2007-2012) que l’hel·lenista empor­danès va diri­gir l’Ins­ti­tut Cer­van­tes d’Ate­nes. Més de tres-cen­tes pàgines que con­sis­tei­xen en unes memòries, fins i tot un die­tari; una crònica dels prin­ci­pals fets que ell mateix va empènyer per inter­con­nec­tar cul­tu­ral­ment Cata­lu­nya i Grècia; un assaig a la manera dels seus admi­rats Josep Pla i Joan Fus­ter; un recull de les rela­ci­ons que hi ha hagut entre Grècia i Cata­lu­nya des de Roger de Flor fins a l’Ítaca de Lluís Llach, sovint inèdites, obli­da­des o igno­ra­des; una radi­o­gra­fia de la impos­si­bi­li­tat d’una part molt impor­tant de la soci­e­tat espa­nyola –com fa més d’un segle ja va poe­tit­zar Mara­gall– per enten­dre Cata­lu­nya; i, espe­ci­al­ment, què en saben i què en pen­sen els grecs de tot ple­gat. Dit d’una altra manera, un pas­seig per les rela­ci­ons cata­lano-gre­gues al llarg de la història que ja havia començat a estu­diar Rubió i Lluch. Pels capítols van apa­rei­xent la pre­sen­tació d’Empúries –lla­vors se cele­brava el cen­te­nari de l’inici de les exca­va­ci­ons– a l’Hèl·lade; les aven­tu­res de Ramon Llull a Xipre; de com la llen­gua cata­lana impresa en mar­bre és l’única que figura a l’Acròpolis; Cer­van­tes, Lepant i el paper deci­siu de Lluís de Reque­sens; el suport de Cata­lu­nya a la insub­missió de Creta als turcs, el de la balla­rina Àurea de Sarrà que va fer tro­nar i ploure a banda i banda de Corint; els perquès de Riba i Kava­fis, les tra­duc­ci­ons al grec d’escrip­tors cata­lans, etc.

El Cer­van­tes, una ins­ti­tució que paguem tots, té el paper nomi­nal de difon­dre la cul­tura i les llengües espa­nyo­les, espe­ci­al­ment el cas­tellà, la més impor­tant demogràfica­ment, però també les gallega, basca i cata­lana en un per­cen­tatge més reduït. Això és el que pen­sava Ayensa quan va arri­bar a Ate­nes. Com va dir a la pre­sen­tació que vam fer del lli­bre a Figue­res, ell s’havia cre­gut allò de l’Espa­nya plu­ri­na­ci­o­nal, de la “nació de naci­ons”; però l’acti­tud tan vis­ce­ral­ment cata­lanòfoba del Minis­teri d’Afers Estran­gers i Coo­pe­ració, de l’ambai­xada i de la majo­ria de res­pon­sa­bles del Cer­van­tes –els fets, per­fec­ta­ment deta­llats i docu­men­tats a l’obra– el van desen­ga­nyar tant que ha conclòs que resulta impos­si­ble l’accep­tació i la con­vivència del català a Espa­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia