Entre la terra i el cel

A la Rumia, una nena russa de 5 anys, li va pas­sar una cosa com­ple­ta­ment sur­re­a­lista el 12 d’abril del 1961 men­tre aju­dava la seva àvia a plan­tar pata­tes. En sen­tir uns espe­tecs al cel, va aixe­car el cap i va dis­tin­gir dues esfe­res rogen­ques. Esgla­ia­des, totes dues esta­ven a punt de sor­tir cor­rent quan van veure acos­tar-se una figura robòtica que se’ls va diri­gir en rus. Era Iuri Gaga­rin, el mític cos­mo­nauta soviètic, que aca­bava de tor­nar del seu pri­mer vol a l’espai. Aquesta història increïble la recu­pera el peri­o­dista Manel Alías, que, sei­xanta anys després, va anar a tro­bar la Rumia per recor­dar-la. Alías explica tot això i mol­tes coses més al lli­bre Rússia, l’esce­nari més gran del món, publi­cat l’any pas­sat. Hi recull cròniques de l’etapa com a cor­res­pon­sal de TV3 i Cata­lu­nya Ràdio a Mos­cou, amb què acon­se­gueix acos­tar el lec­tor a aquest país fas­ci­nant i ina­bas­ta­ble que va ser l’URSS. Ara ho ha tor­nat a fer, amb el docu­men­tal Entre la terra i el cel: guerra, l’últim 30 minuts. Hi surt el dolor dels habi­tants de Mariúpol –ciu­tat ucraïnesa des­truïda per l’exèrcit rus–, que ho han per­dut tot. Històries impac­tants, veïns que patint el mateix infern tenen una visió opo­sada del con­flicte, i una con­clusió que ja sabíem: l’absur­di­tat d’aquesta i de totes les guer­res.