Renovables: com carai ho fem?

Des que les admi­nis­tra­ci­ons s’han posat les piles per impul­sar la implan­tació d’ener­gies reno­va­bles (sem­bla que aquesta vegada seri­o­sa­ment, perquè mira que fa anys i anys que se’n parla), molts ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes, ara mateix, no sabem què carai hem de fer i com. Anem una mica a cegues i tot és com­pli­cat. I si no, que ens ho diguin als que fa anys que tenim estu­fes de pèl·lets (bio­massa); aquesta tem­po­rada, resulta que el preu dels sacs de pèl·lets quasi s’ha doblat. El motiu? Doncs, segons diuen els dis­tribuïdors, una part molt impor­tant de la bio­massa produïda a l’Estat espa­nyol se’n va cap al nord d’Europa, on fa temps que uti­lit­zen aquest sis­tema de com­bustió. Així, aquí ens queda menys bio­massa per con­su­mir i els preus s’equi­pa­ren als de l’expor­tada. En què que­dem? Si hem de fomen­tar l’ús de bio­massa, no anem gaire bé si costa tant com l’elec­tri­ci­tat o el gasoil.

Si par­lem de les pla­ques solars, els pobles cata­lo­gats de patri­moni arqui­tectònic i històric, que a les comar­ques giro­ni­nes són un munt, ho tenen magre per apun­tar-se al carro de l’ener­gia neta: a la majo­ria dels edi­fi­cis antics, no se sap si s’hi podran ins­tal·lar pla­ques, perquè des dels ser­veis cor­res­po­nents del govern català se solen posar força tra­ves, per allò de pro­te­gir l’aspecte patri­mo­nial. D’acord, no es pot tirar pel dret i ins­tal·lar pla­ques on ens doni la gana, però a veure si es posen d’acord entre depar­ta­ments per tro­bar un equi­li­bri i no per­ju­di­car qui vol apos­tar per les reno­va­bles, vis­qui on vis­qui.

I sobre l’ener­gia solar, també. Es diu que alguns pro­duc­tors pen­sen en zones rurals per ubi­car-hi grans camps de pla­ques que abas­tei­xin les ciu­tats i els grans nuclis de població. Que no tenen polígons indus­tri­als, aquests grans nuclis, per no haver de mal­me­nar els espais rurals encara no urba­nit­zats? Mireu, jo no hi entenc, de tècnica, en aquests assump­tes, però tinc la sen­sació que s’ha obert la veda i que tot ple­gat s’ha con­ver­tit en un campi qui pugui: les empre­ses (que volen apro­fi­tar l’esti­rada del mer­cat) pre­sen­ten més i més pro­jec­tes; els governs inten­ten tro­bar solu­ci­ons abans no arribi el cata­crac dels com­bus­ti­bles fòssils (segons aler­ten, no queda pas molt de temps), i el pobre con­su­mi­dor va força per­dut. Calma, si us plau! Anem a la idea, però pas a pas i amb ordre.