Marlaska, un ministre indefensable

L’enro­ca­ment del minis­tre Fer­nando Grande Mar­laska en la crisi de la tanca de Meli­lla és un greu pro­blema polític de l’Estat espa­nyol, que per segona vegada en una set­mana mos­tra als ulls d’Europa una baixa qua­li­tat democràtica després de la memo­ra­ble inter­venció de la direc­tora del CNI a l’Euro­cam­bra per par­lar de Pega­sus (més ben dit, per silen­ciar-ho). El Con­sell d’Europa ja ha dei­xat clar que no es creu Mar­laska. El minis­tre de l’Inte­rior ha estat negant l’evidència de les imat­ges i del que els seus pro­pis agents adme­ten que és un error molt grui­xut, però el retret més greu que se li pot fer és per la seva obsessió malal­tissa per situar les morts al cos­tat mar­roquí. Com si fos­sin de pri­mera o de segona en funció de cap a quin cos­tat de la tanca cauen. Com si vingués d’un pam. Com si els agents espa­nyols no hi hagues­sin tin­gut res a veure. Com si un sim­ple tec­ni­cisme que una con­sulta ele­men­tal al regis­tre de la pro­pi­e­tat ja posa en dubte el des­car­regués de res­pon­sa­bi­li­tat política i moral. L’obs­ti­nació irres­pon­sa­ble de Mar­laska denota tanta falta d’huma­ni­tat i empa­tia que el qüesti­ona per ocu­par un càrrec d’alta res­pon­sa­bi­li­tat, al govern o a la magis­tra­tura.

La defensa granítica de l’actu­ació dels cos­sos poli­ci­als que fa Mar­laska topa amb unes imat­ges incon­tes­ta­bles que retrata un tracte degra­dant i humi­li­ant i la con­cul­cació de l’obli­gació d’auxili als ferits. Una ver­go­nya que no es pot des­lli­gar de la nova etapa en les rela­ci­ons entre l’Estat espa­nyol i el Mar­roc que es va ence­tar quan Pedro Sánchez es va ali­near amb el règim de Rabat dei­xant de banda les reso­lu­ci­ons de Naci­ons Uni­des sobre el Sàhara. Pri­mera cessió a un xan­tatge mar­roquí en ter­mes de con­trol dels flu­xos migra­to­ris, que pot ser infi­nit men­tre Ceuta i Meli­lla siguin fron­tera espa­nyola. De moment, el Mar­roc com­pleix la part d’un tracte infame: com que la UE no es pot per­me­tre segons qui­nes imat­ges igno­mi­ni­o­ses, via lliure a les devo­lu­ci­ons en calent, que a l’altra banda de la rat­lla la fis­ca­lit­zació de les actu­a­ci­ons de la poli­cia mar­ro­quina bri­lla per la seva absència.