Un Parlament amb ple dret legislatiu

El Par­la­ment de Cata­lu­nya cele­brarà els pròxims dies els 90 anys d’existència des de la pèrdua de l’auto­go­vern. Les pri­me­res ses­si­ons a l’hemi­ci­cle de la Ciu­ta­de­lla i també les pri­me­res elec­ci­ons con­vo­ca­des sota l’empar de l’Esta­tut de Núria del 1932 van sig­ni­fi­car la recu­pe­ració de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes del Par­la­ment i la Gene­ra­li­tat. El govern pro­vi­si­o­nal de Macià en va triar com a seu el Palau que havia rebut­jat la reina regent i que exer­cia de museu, entre altres edi­fi­cis que es van ava­luar. El pri­mer Par­la­ment de l’era moderna va donar peu a l’elecció del pri­mer govern de la Gene­ra­li­tat con­tem­porània, després de la dic­ta­dura de Primo de Rivera. El període va ser curt perquè durant el 1934 i el 1935 es van agreu­jar les rela­ci­ons amb Espa­nya, fins a aca­bar amb la sus­pensió de l’Esta­tut. El Par­la­ment con­ti­nu­ava la història de les Corts Cata­la­nes i la Man­co­mu­ni­tat, però la Guerra Civil i el fran­quisme no van per­me­tre reo­brir-lo fins al 1980.

Més enllà del fet històric i de les estre­tors arqui­tectòniques i de ser­veis per als dipu­tats i els ciu­ta­dans que obli­guen a cer­car més espai, el Par­la­ment té pen­dent poder exer­cir amb total lli­ber­tat la capa­ci­tat legis­la­tiva que li ator­gui la volun­tat popu­lar dels cata­lans. L’auto­go­vern actual cir­cums­criu l’acti­vi­tat legis­la­tiva a les com­petències assig­na­des per l’Estat espa­nyol a la comu­ni­tat autònoma de Cata­lu­nya i a l’Esta­tut vigent, i impe­deix legis­lar més enllà del marc cons­ti­tu­ci­o­nal del 1978. L’Estat, mit­jançant les auto­ri­tats judi­ci­als, fins i tot n’ha arri­bat a limi­tar el debat de qüesti­ons com ara la monar­quia i la inde­pendència del país, intents que han gene­rat inha­bi­li­ta­ci­ons i penes de presó per a mem­bres de les meses del Par­la­ment, com ara la que pre­si­dia Carme For­ca­dell. La recent abso­lució de la mesa de Tor­rent, l’última encau­sada, no és ferma i mos­tra el per­sis­tent con­trol que hi exer­ceix la judi­ca­tura. El Par­la­ment hau­ria de poder exer­cir de ple dret la sobi­ra­nia del país, i els seus dipu­tats, deba­tre i apro­var les lleis que deri­vin de la volun­tat democràtica ciu­ta­dana, una capa­ci­tat ara limi­tada, com evi­den­cien la història i els fets del 2017.