Opinió

A la tres

Sentir-nos sols

“Són múltiples els senyals que alerten de l’aïllament social que pateix molta gent en el tram final de la vida

Fins on m’arriba la memòria, em recordo maleint la gent que dona menjar als coloms. Pateixo el que alguns anomenen colombofòbia, un pànic extrem a aquest animal que m’obliga a canviar de ruta quan els intercepto. Així que cada cop que veig una persona alimentant la bèstia, i dificultant-ne l’extermini, m’envaeix una mala llet que no me l’acabo. Soc coneixedora del fet que la majoria d’ordenances de civisme tenen incorporada una sanció a aquestes persones, però mai m’ha passat pel cap denunciar algú. Per què, si tanta ira em provoca? Doncs perquè la ràbia se m’aplaca quan observo que, gairebé sempre, és una persona gran la que s’envolta d’aquesta peculiar companyia. Potser, abans de jutjar, convindria saber si darrere d’aquestes situacions hi ha un cas de soledat no desitjada. La mare havia treballat al mercat i sempre li he sentit explicar històries de clientes, normalment senyores d’avançada edat, que buscaven una excusa per anar a plaça i fer petar la xerrada amb la venedora de torn. Hi podien tornar cada dia, al·legant que s’havien oblidat els cent grams de xoriço. Imagino que l’escena es continua repetint en una infinitat de punts de venda. També els serveis d’assistència a la gent gran avisen que molts usuaris truquen només per sentir-se acompanyats durant una estoneta, i les empreses telefòniques no paren d’atendre avis que s’instal·len wifi a casa per captar l’atenció dels nets.

Són múltiples els senyals que alerten de l’aïllament social que pateixen moltes persones en el tram final de la seva vida, però, més enllà d’algun programa puntual que mira de combatre el problema, sovint ens limitem a mirar-nos amb mala cara qui llença pa als coloms o qui ens entreté al telefon més estona de la prevista. I passem de puntetes pel tema del suïcidi en la tercera edat, o ni tan sols això. Ja comença a ser hora de posar tothom el nostre granet de sorra per combatre aquesta desgràcia, o l’única alternativa serà quedar per trobar-nos tots a l’espai públic, perquè almenys els coloms no defugen la nostra presència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia