Que els déus ajudin els grecs

Lon­dres i Ate­nes man­te­nen des de fa un any “con­ver­ses secre­tes” per tro­bar una solució pac­tada al con­flicte dels mar­bres del Par­tenó. Fem una mica d’història: a prin­cipi del segle XIX, l’aristòcrata britànic Lord Elgin va rebre permís dels ocu­pants oto­mans de Grècia per endur-se al seu país el con­junt escultòric del monu­ment més emblemàtic de l’Acròpolis, que després va ven­dre al Bri­tish Museum. Fa cent anys que els grecs recla­men la repa­tri­ació del que és un dels símbols de l’espoli dels vells impe­ris. Ara tor­nem al pre­sent: les dites “con­ver­ses secre­tes” no sem­blen, de moment, res més que ges­tos hipòcri­tes per cal­mar els ànims d’una soci­e­tat que exi­geix que es repa­rin sense més demora els saqueigs colo­ni­als. En un comu­ni­cat de premsa, el pre­si­dent del Bri­tish Museum, George Osborne, exmi­nis­tre con­ser­va­dor, ha reco­ne­gut que cer­quen una “nova aliança” amb Grècia per resol­dre la dis­puta, però amb aquesta advertència: “No des­man­te­lla­rem la nos­tra gran col·lecció perquè explica una història única de la nos­tra huma­ni­tat comuna.” Els ho tra­du­eixo, si volen, tra­ient tot l’ensu­cra­ment: “Som els hereus legals dels amos del món i el patri­moni cul­tu­ral històric el con­ti­nu­a­rem explo­tant nosal­tres.” Que els déus aju­din els grecs.