Chicote al Parlament

A la televisió anuncien nous episodis d’en Chicote, ja era hora perquè el cuiner inspector semblava eternament encadenat a la reposició del capítol aquell en què el restaurador andalús està a punt de rebotir-li la safata pel cap, amb tota la raó del món després de mitja hora suportant com li toca els pebrots, per dir-ho en termes estrictament gastronòmics. El cert és que en Chicote ens ha tornat a tots plegats llepafils, però ha esdevingut un clàssic, encara que la fórmula deixi veure algunes trampes en la posada en escena. Se li perdona, també ho vam descobrir a El Hombre y la Tierra i en Rodríguez de la Fuente continua venerat a les files animalistes. De fet, de Chicotes en farien falta en tots els rams per mostrar-nos la rebotiga del dentista, del flequer, del peixater, del notari... Se l’imaginen al nostre Parlament? Amb la primera queixalada ja protestaria pel regust de pressupostos congelats. Als diputats de Vox, els etzibaria: “Una mica de varietat, sisplau, fa dos anys que reescalfeu el mateix plat de la persecució del castellà!” Li tocaria després al PP, ficaria la mà sota l’escó i exhibint un puny de greix llefiscós lamentaria: “Massa caspa per tan pocs vots, el discurs no s’ha renovat des dels temps de Fraga!” De Ciudadanos passaria de llarg: “Molta façana però a dins ja no queda ni un cambrer!” Sobre els socialistes: “A veure si us aclariu amb el rètol de fora: o és Restaurant PSC o Restaurant PSOE!” Arribaria el torn de Junts: “Home, deixar un tres estrelles Michelin per obrir un bar de frankfurts no és precisament ambició de menjar-se el món!” Dels comuns: “La franquícia està ben decorada però, donar a la gent la teca de franc, no ho veig, en un mes el negoci hauria tancat!” I d’ERC: “Així voleu eixamplar la clientela? Amb una taula de negociació d’estovalles de paper i coberts de plàstic?” Finalment, s’encararia a la CUP: “Aquests almenys van a treballar amb roba còmoda, però ni mengen ni deixen menjar. Molt de criticar però, a la carta, no hi veig pas res que faci salivar i per a vagues de fam ja tenim en Gandhi!”