La seva filla no anirà a l’infern

Truquen a la porta i anuncien amb un somriure la bona noticia que la seva filla no anirà a l’infern, perquè un germà s’hi ha casat abans de l’execució. Ho explica Nazanin Armanian en l’exhaustiu article ¿Qué en las cárceles de Irán se viola a las presas vírgenes para que no vayan al infierno? (Público, 28 novembre 2022), que recomanem tant per la realitat que difon com perquè denuncia la hipocresia occidental a l’estil del capità Renault a Casablanca: “Quin escàndol, he descobert que aquí es juga.” Se sap que a l’Iran s’agredeix sexualment homes i dones a les presons en nom de Déu –religió i poder units: república islàmica– per destruir cos, ment i pensament i per donar l’oportunitat a elles d’assedegar la natura masculina i accedir al paradís, encara gràcies! Se sap de fuetejades, amputació de mans i peus, lapidacions amb pedres de mida suficient per infligir una lenta i dolorosa mort –els noms de l’horror i de les víctimes els trobaran en l’esmentada publicació–, se sap que ara la policia de la moral no patrullarà pels carrers, que serà el gran germà de les càmeres qui vetllarà pel vel i la castedat, se sap que dins d’aquesta teocràcia les reformes són paper mullat. La pregunta és: consideren Washington i Brussel·les que els clergues ja han complert l’objectiu d’aixafar els moviments progressistes –dels quals parlàvem ahir– i de justificar la proliferació de bases militars a la regió? Prefereixen la revolució dona, vida i llibertat que s’expressa al carrer –les nenes bones van al cel i les dolentes a tot arreu– o s’estimarien més una nova versió dels canvis cosmètics de sempre?