Un servei pèssim

Topen dos trens a l’estació de Montcada i Reixac-Manresa i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, demana que no es barregi l’accident amb la situació a la xarxa de Rodalies. I, sincerament, es fa molt difícil, per no dir impossible. L’incident, que va fer més de 150 ferits, la majoria lleus, es produeix en una de les dues estacions pendents de remodelar de les cinc que hi ha al municipi, segons va recordar l’alcaldessa, Laura Campos. I en una línia, l’R4, que acumula incidències, com va fer memòria el president de la Generalitat, Pere Aragonès. En espera que la investigació oberta determini els motius del xoc, parlar de Rodalies Renfe és parlar d’ineficàcia, ja sigui per les infraestructures, els sistemes de control o els vehicles. Entre el primer de setembre i el 3 d’octubre, segons va publicar el company Xavier Miró, es va registrar gairebé una incidència diària a la xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya. Van ser 26 afectacions en 33 dies, motivades per avaries de trens, catenàries o sistemes de control. No es queda aquí. Perquè arribaven fins a les 38 si s’hi sumen els retards per obres de millora a la xarxa, per atropellaments de persones i per tempestes, arbres caiguts o incendis a tocar de les vies. A la Renfe hi passen tantes coses que, qualsevol fet que s’hi afegeixi, és ploure sobre mullat. I si no que ho preguntin als resignats usuaris, que sembla que només poden encomanar-se a la fortuna perquè el trajecte acabi en el lloc i l’hora previstos. El dèficit d’inversió històric ha convertit Rodalies en un servei pèssim i poc segur. I això, per més que la ministra no en vulgui parlar.