No apte per a cursis ni per a finolis

Del vi barat amb un xic de gas, a Can Xalegre d’Olot, sempre se’n va dir xampanillo. I crec que aquest detall defineix molt bé la ronseria amb què els prohoms dels sectors culturals i socials més progres de la ciutat s’hi trobaven i hi mataven hores i hores compartint aquesta beguda espirituosa. Ara hi ha obert les portes un restaurant de cuina japonesa i Can Xalegre ha passat a la història. L’han precedit les estacions tradicionals del Via-crucis dels qui rondaven hostals del centre i que s’autoconvocaven a la litúrgia amb el tradicional “A les set per als qui tinguin set, a Can Xalegre”. Ca la Bouera, cal Fat, els Canaris, ca la Basca, cal Granaire, l’hostal del Fum... Tots amb barra on se servien elixirs no aptes per a cursis ni finolis.