Olor de podridura

L’olor de ranci i podridura fa tombar. I la ferum s’escampa més i més. L’Estat espanyol justeja en neteja i ha deixat que al llarg dels anys i dècades la ronya se li enquisti, amb el perill que quan s’hi vulgui posar de debò –si és que mai decideix fer-ho– allò ja no marxi ni amb el lleixiu més potent. Els sectors més conservadors bramen com mai davant qualsevol acord que suposi un avenç social o un gest cap a Catalunya. Bramen i bramen i escampen la ferum.

Per posar d’exemple una jornada qualsevol d’aquesta mateixa setmana: l’exèrcit de l’“A por ellos” organitza un sorteig dels serveis d’una prostituta a través del WhatsApp; el Poder Judicial s’enroca fins a l’extrem per evitar una majoria progressista; Vox fent performances de missatges institucionals anunciant una moció de censura que mai veurà la llum; Arrimadas disparant les darreres fogonades d’una degradació sens fi amb declaracions en què acusa Sánchez de dictador i autocolpista; el Partit Popular, que ja no sap com virar més cap a l’extrema dreta sense que es noti, denunciarà a la Unió Europea la modificació del delicte de malversació perquè ho considera “antidemocràtic”. En definitiva, ferum, brams i escarafalls populistes que tenen per objectiu empastifar el debat polític i retòrcer l’opinió ciutadana. Una campanya que exerceixen a tots els nivells, amb els mètodes més mesquins i sense complexos. Com una gota malaia. Embalats per una onada de creixement a tot Europa, ara ja no garlen amb la boca petita ni maquillen la seva inclinació. I en el punt de mira, sempre Catalunya.

L’error prové de ferides mal tancades, diuen alguns. En realitat, no és res més que una gran falta de valentia en el moment d’impulsar la transició democràtica. Aquell era el moment d’instaurar el cordó sanitari. De fer una neteja a fons de totes les institucions. De posar lleixiu i desintoxicar cada racó. Es va optar per posar la merda sota la catifa. I la cosa ha anat virant cap a la putrefacció. Fins a arribar al dia d’avui.