Opinió

Tribuna

Banalitats parlamentàries

“L’estratègia de l’espanyolisme i l’extrema dreta és mostrar el Parlament com una eina aliena als interessos dels ciutadans de Catalunya i un espai només de picabaralles i exabruptes.

Que el Par­la­ment sigui més notícia per si mateix que pel que s’hi debat és un mal senyal. Som en una època en què les pica­ba­ra­lles i les con­ver­ses de pas­sadís tenen molta més pro­jecció que els debats legis­la­tius. La més recent batussa banal és al vol­tant de si el Par­la­ment posa un pes­se­bre o no, qüestió que ha obert noti­ci­a­ris de ràdio i ence­sos com­bats dialèctics a les xar­xes. Men­tres­tant pas­sen sense pena ni glòria reso­lu­ci­ons i moci­ons de tota mena. La bana­li­tat ha envaït l’actu­a­li­tat par­la­mentària i, de cul­pa­bles, n’hi ha molts.

Un ha estat el tracte d’algun dels seus mem­bres cap a peri­o­dis­tes o la situ­ació d’incom­pa­ti­bi­li­tats de la pre­si­denta amb el regla­ment del mateix­Par­la­ment. És a dir, en lloc de par­lar de la feina que ens per­toca als dipu­tats par­lem dels pro­ble­mes d’alguns dipu­tats. Una altra causa és la presència de l’extrema dreta, que ha enra­rit la dialèctica par­la­men­ta­ria i ha introduït ele­ments racis­tes, mas­clis­tes i anti­de­mocràtics a l’agenda política, fet que allu­nya de l’interès i del debat gran part dels ciu­ta­dans. També difi­culta als peri­o­dis­tes infor­mar sobre els con­tin­guts del que es vota al Par­la­ment, perquè hi ha massa dis­torsió. Per altra banda, les difi­cul­tats d’acord i la situ­ació volàtil de la política cata­lana for­cen a aquesta situ­ació, en què el focus mediàtic se cen­tra en el soroll i les dis­crepàncies. Però no vull dei­xar d’apun­tar als ciu­ta­dans i als mit­jans, perquè els pri­mers con­su­mim molt més notícies nega­ti­ves i els mit­jans ho saben i ens ho ofe­rei­xen.

La rea­li­tat és que en el Par­la­ment s’arri­ben a més acords que dis­crepàncies, mol­tes reso­lu­ci­ons i moci­ons s’apro­ven per àmplies majo­ries i fins i tot per una­ni­mi­tat, i hi ha lleis que con­ti­nuen pros­pe­rant (sem­pre que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal no les liquidi). També la rea­li­tat és que el Par­la­ment i els dipu­tats i les dipu­ta­des fan molta feina i que es deba­ten i apro­ven pro­pos­tes que afec­ten la vida dels ciu­ta­dans. Polítiques de mobi­li­tat, pro­pos­tes de salut men­tal, d’infància, femi­nisme, esport, cul­tura, edu­cació i llen­gua. Per enu­me­rar alguns acords impor­tants, l’acord per pro­te­gir el català a l’escola, la llei anti­des­no­na­ments, el decret de VTC i el recent dic­ta­men de la llei de la ciència. Tot i que es parla molt que ERC només té 33 dipu­tats i això difi­culta apro­var qual­se­vol cosa al Par­la­ment, el que és cert és que aquest pro­blema el tenen tots els grups, que també volen apro­var les seves ini­ci­a­ti­ves i es veuen obli­gats a arri­bar a acords.

Podem sor­tir de la bana­li­tat del Par­la­ment? Per un cos­tat hi ha qui l’interessa man­te­nir-la, ja que és l’única manera de ser pre­sent a l’agenda política, amb polèmiques banals, per l’altre cos­tat tenim l’extrema dreta, que té l’objec­tiu de fer del Par­la­ment un fan­gar. Com a aspecte espe­rançador hi ha que la majo­ria d’actors són cons­ci­ents que cal sor­tir de les bana­li­tats. Gran part de la capa­ci­tat de con­di­ci­o­nar el govern i les polítiques públi­ques depèn del propi pres­tigi que tin­gui el Par­la­ment, les reso­lu­ci­ons i moci­ons no tenen la capa­ci­tat d’obli­gar de forma dura i inequívoca que tenen les lleis, però són el gros de l’acti­vi­tat que fa el Par­la­ment. Els grups par­la­men­ta­ris i els tre­ba­lla­dors del Par­la­ment són cons­ci­ents que la cre­di­bi­li­tat és una eina impres­cin­di­ble. També ho són els peri­o­dis­tes que seguei­xen l’acti­vi­tat del Par­la­ment. Per tant, excepte els dipu­tats d’extrema dreta i els pocs actors que només poden viure de crear polèmiques bui­des, la resta tre­ba­lla per fer allu­nyar les bana­li­tats del Par­la­ment.

Que ens en sor­tim és clau. L’estratègia de l’espa­nyo­lisme i l’extrema dreta és mos­trar el Par­la­ment com una eina ali­ena als interes­sos dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya i un espai només de pica­ba­ra­lles i exa­brup­tes. És obli­gació de tot cata­la­nista per un cos­tat, però també dels demòcra­tes que no són cata­la­nis­tes, tren­car aquesta dinàmica de polèmiques banals. Perquè la pri­mera obli­gació de tot repre­sen­tant públic, més enllà del seu pro­grama polític, és que la seva feina sigui útil als ciu­ta­dans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia