90 anys del Parlament

Avui el Parlament celebra una sessió solemne amb motiu del seu 90è aniversari. A l’acte es rememorarà el discurs inaugural de Francesc Macià. Entre d’altres històrics polítics, el Parlament convida Jordi Pujol. S’espera que la salut li permeti ser a la llotja de convidats. La seva presència pot esdevenir un petit reconeixement encobert a una figura controvertida que només el temps acabarà jutjant. S’han complert 90 anys del primer Parlament autònom de la història d’Espanya. En aquell desembre de l’any 32 del segle passat, s’obrien per primera vegada les portes del Palau de la Ciutadella als diputats escollits –n’eren 86, ara n’hi ha 135–. En el primer Parlament –segons els historiadors– hi havia notables personatges de l’època de tot l’espectre català: Terratinents, advocats, metges, menestrals, industrials, camperols. No hi havia dones. Tenien un sou de mil pessetes al mes. Degut als Fets d’Octubre i la Guerra Civil, la durada activa d’aquell Parlament del Palau de la Ciutadella va ser d’un parell d’anys dins d’un període abocat a una vida incerta i dramàtica. Uns valents exiliats fora de Catalunya i enmig de moltes penúries van poder mantenir la flama més de quaranta anys fins a l’any 1980, que l’últim president del Parlament a l’exili, Francesc Farreras i Duran, exiliat a Mèxic, va donar el relleu al primer president del Parlament català de la democràcia, Heribert Barrera. Una història que avui serà recordada solemnement. Història que va acabar malament. Hi ha moltes similituds amb el moment actual, degut que mai els temes de fons no s’han acabat de resoldre amb l’Estat. Història d’un Parlament que sovint ha estat incomprès perquè en certs moments de la seva història ha volgut anar més enllà de ser un Parlament d’una nació sense estat.