El sentit comú no és d’extrema dreta

Hi ha paraules que estan maleïdes: poble, populisme, democràcia, dreta, esquerra, llibertat, liberalisme, conservadorisme, nacionalisme, patriotisme, feminisme… Se’n fa habitualment un ús tan confús i tan contradictori que el parlant abans d’obrir la boca convindria que se sotmetés a un interrogatori socràtic perquè tothom pogués saber què vol dir exactament amb cada una d’aquestes paraules. Si per exemple els partidaris d’una secessió n’argumenten la bondat apel·lant al caràcter feixista de l’Estat amb què volen trencar, i si els partidaris de mantenir la unitat acusen també els secessionistes de ser uns feixistes, ja es veu que tot plegat no porta enlloc. Faríem bé, doncs, d’endreçar el feixisme en la Itàlia dels anys 20 i 30, i de deixar d’esgrimir-lo si només es tracta d’expressar el que Van Gaal deia molt més ràpid: “¡Tú eres muy malo!” Però l’amfibologia i la fal·làcia són l’instrument preferit dels polítics de tot pelatge, i també l’hàbitat perenne dels seus portantveus: aquest ventall de cronistes, tertulians i experts omniscients, sempre a punt per dir-nos què hem de creure i què hem de fer, i per forjar un enemic a mida a qui condemnar.

La cosa es complica quan els qui manen, com diria l’àvia, o els del tinglado, com diria Joan Fuster, tenen la voluntat deliberada de despistar la gent i d’emmerdar l’intercanvi de parers. No fa gaire, de resultes de la pandèmia, s’ha fet servir el desqualificatiu de negacionista per incloure –és a dir: per excloure de la societat benpensant– una àmplia gamma d’opinions. Negacionistes, els diuen que ho són: als qui creuen que el virus no existeix; als qui creuen que existeix i que l’han creat els xinesos; als qui creuen que existeix però no mata gaire; als qui no volen cap vacuna; als qui diuen que molt bé les vacunes però que en aquest cas el que ens venen és un medicament experimental que no és cap vacuna; als qui es declaren ignorants en medicina però denuncien que hom hagi aprofitat les restriccions pandèmiques per potenciar al màxim, gairebé manu militari, tendències preexistents com ara el teletreball, el telecomerç, el diner digital i el control centralitzat de masses.

El resultat que es persegueix es veu d’una hora lluny: generalitzar la confusió, forçar la unanimitat i silenciar la discrepància. En el terreny més estretament polític, s’adverteix una maniobra semblant en l’ús abusiu de l’etiqueta extrema dreta que el govern i els partits que s’hi alternen apliquen a tota idea que no entra en el seu esquema i a tota persona que els porta la contrària. Perden un temps preciós verbejant sobre aïllar, plantar cara, fer cordons sanitaris a l’extrema dreta, com si això pogués resoldre cap problema. Que algú pugui ser qualificat d’extremista de dreta, d’esquerra o de centre segons els particulars i variables criteris de la politologia no el converteix en criminal. Fa vergonya haver-ho de recordar, però si saben d’algun partit que estigui promovent activitats criminals o terroristes, per això hi ha la llei de partits que diu com s’han d’il·legalitzar. Mentre no ho facin, pensarem que l’anhelat cordó sanitari és degut a la mandra o a la por de debatre certes qüestions.

D’aquí a cinc mesos, eleccions municipals. Un cop més voldran aplicar la reductio ad Hitlerum –amb declinacions tals com trumpisme o xenofòbia– a tots els qui creuen que les fronteres són per defensar-les, no per ignorar-les; que els menors estrangers errants han de ser tornats als seus pares, allà on siguin; que la taxa de fecunditat és primordial en qualsevol societat; que mantenir la cultura i la tradició, els usos i els costums dels catalans és millor que destruir-los; que buidar les ciutats de trànsit i comerç és una idea pèssima; que l’ordre, la propietat i la neteja són prioritaris; que de les crisis se’n surt treballant més, no pagant per no treballar; que el canvi climàtic és una enganyifa global; que el procés va ser una enganyifa local; que si les sancions a Rússia ens perjudiquen a nosaltres, som nosaltres els sancionats, no Rússia… La incomoditat que tot això provoca en els governs i que voldran conjurar amb l’espantall de l’extrema dreta no subverteix la democràcia, tot al contrari.