opinió
Graella de sortida
Molts jugadors oloren la possibilitat de victòria a les municipals de Girona
Totes les cartes ja són boca amunt. Amb la confirmació de Gemma Geis com a alcaldable de Junts, ja tenim tots els candidats a la graella de sortida. Les eleccions municipals a la ciutat de Girona comencen amb cap favorit indiscutible i amb moltes alternatives possibles. Certament, que Geis encapçali la llista de Junts fa que pugin les apostes a favor d’aquesta formació. No sabrem mai fins on hauria arribat la seva fallida antecessora, Assumpció Puig, però, vist amb perspectiva, l’exconsellera de Recerca i Universitats arrenca amb molts més condicionants favorables: és coneguda per la ciutadania, el partit li dona suport i té experiència en conteses electorals. El seu lideratge i capacitat de treball és indiscutible. Això provoca que el tauler de joc es redreci i no es descarti res ni ningú. Perquè hi ha molts jugadors que oloren la possibilitat de victòria. La socialista Sílvia Paneque es troba, segurament, en el seu millor moment polític. En aquests darrers quatre anys ha recorregut la ciutat de dalt a baix, se l’ha vist arreu, ha utilitzat les xarxes socials amb criteri i s’ha posicionat estratègicament en l’àmbit nacional dins el partit. Aquestes eleccions es presenten per a ella, doncs, com un ara o mai.
El republicà Quim Ayats també hi juga fort. La decisió d’entrar al govern ha estat intel·ligent: li ha a donat visibilitat i ha pogut incidir en l’obra de govern. A l’oposició segurament s’hauria difuminat enmig de l’amalgama de partits. En canvi, ara té projectes per presentar com a aval i ha sabut esquivar les polèmiques. No se’l pot descartar i pot tornar a ser decisiu. I qui també se situa com a favorit és Lluc Salellas, que repetirà tàndem amb Cristina Andreu a Guanyem. Aquella iniciativa que naixia ara fa quatre anys ha obtingut aquell punt de maduresa i experiència que fa que aspiri a tot. Salellas ja no és aquell jove inexpert del 2015, quan es va presentar amb la CUP, i, passats vuit anys a l’oposició, trepitjant molt el carrer i amb la clara voluntat de ser una alternativa, el 2023 se li presenta com a determinant.
Una carrera, doncs, més que interessant en què els partits minoritaris de la dreta també tenen intenció de jugar les seves cartes, que, segons com, podrien ser desestabilitzadores. Perquè tot fa pensar que el joc no s’acabarà el 28 de maig. Ni de bon tros.
