Treuen el dimoni de l’infern

Abans de la guerra d’Ucraïna –invasió russa a Ucraïna–, una part substancial de l’infern pels països occidentals era el règim de Veneçuela. Sobretot ho era per les formacions de dreta i d’extrema dreta que assajaven la seva escalada d’insults –chavista, bolivarià, volia dir repressor i venut– contra qui gosava plantejar la més elemental iniciativa de caire social. Com han canviat les coses! Ara, degut a l’alteració del mercat internacional d’hidrocarburs, el dimoni escuat i president Nicolás Maduro s’ha convertit de cop en un executiu fiable i després de molts mesos de boicot els ambaixadors han tornat al Palau de Miraflores, seu del govern, a presentar les seves credencials. Queden enrere els temps en què Juan Guaidó va ser reconegut com a presidente encargado per l’OEA, el Parlament Europeu, i 15 països entre els quals hi havia els Estats Units i l’Estat espanyol. Avui, mentre la penúria energètica castiga Occident i per superar el col·lapse el país sud-americà ha relaxat els controls econòmics, la diplomàcia entra en escena i no per la porta de darrere. El mes d’abril Maduro va rebre una delegació dels EUA per parlar de seguretat energètica; al maig Joe Biden va autoritzar la petroliera Chevron a iniciar negociacions amb la companyia estatal PDVSA; s’han normalitzat les relacions amb l’Argentina, Colòmbia i Portugal, i Madrid nomenarà en breu el seu ambaixador. Europa en pes, un cop aixecades les sancions, no es vol quedar fora de la foto, és a dir del pastís petrolier. És ben curiós: una substància altament inflamable ha tret el dimoni de l’infern!