Sobreviurem a tele i ràdio

Recorden la cançó de Carlos Puebla Y en eso llegó Fidel? Avui ve al cas, sobretot, la tornada. “S’ha acabat la diversió. Ha arribat el comandant i ha manat parar.” No parlo de política institucional, no. Avui no. És l’apassionant i desgarbellat món del periodisme i la comunicació. Ja són tres dècades de festa que suportem savis saberuts anunciant la mort de la premsa i fins i tot posant data per a l’enterrament, el 2017. Tim Davie, director general de la BBC, en una xerrada a la Royal Television Society ha actuat de comandant. Que s’acabi la conya sobre la premsa, que això va per a tots! Que del vell model comunicatiu aquí no se’n salva ni Déu! Segons Davie, “la corporació BBC (com d’altres de tot el món) es prepara per tancar les seves emissions tradicionals de televisió i ràdio durant la pròxima dècada”. L’àvia Neus no s’hauria estat de deixar anar un “càgum l’os pedrer!” Poca broma, la BBC. Són més de deu envelats com el que aquí té la corpo. El 2022, una plantilla de 21.281 empleats i un pressupost de 5.000 milions de lliures. El 70% s’ingressa amb 159 lliures anuals que paga d’impost cada aparell de televisió. El 20% són ingressos comercials i el 5%, aportació directa del govern. Tanta llengua i al final el paper anirà a l’enterrament de la tele. I el futur serà digital, sí. Però avui, a Catalunya, els 10 diaris en paper facturen 150 milions de euros i ocupen 1.000 persones Els 10 nadius digitals en facturen 15 (10%) i n’ocupen 180 (19%).