Sí, Aznar, Espanya es trenca

José María Aznar, que de gerro xinès en té tan sols la cate­go­ria d’un basar ori­en­tal de tot a cent, també s’equi­vo­cava en això: no, Cata­lu­nya no es tren­carà pas abans que Espa­nya. Dijous, el xoc tectònic entre el poder judi­cial i el poder legis­la­tiu espa­nyols obria una esquerda de tal mag­ni­tud al Con­greso on es deba­tia la reforma del Codi Penal i del sis­tema d’elecció dels magis­trats del TC que ja veu­rem si d’aquí a dilluns seran capaços de res­tau­rar-la abans que tot peti. En la seva inter­venció, Ortega Smith, el dipu­tat de Vox que per altura i per dis­curs més a prop està de les bales del col­pista Tejero, que con­ti­nuen simbòlica­ment incrus­ta­des al sos­tre de la cam­bra, ho resu­mia així: “Està en perill l’estat de dret, la Cons­ti­tució i la democràcia.” El que no deia, és clar, és que el perill són ells, la dreta i la ultra­dreta, política i judi­cial. Al final, tot i la urgència que els cre­mava les punye­tes, el temor a ser asso­ci­ats al record del “Todos al suelo” va fer que els magis­trats del TC pre­mes­sin el fre i ajor­nes­sin fins la set­mana entrant el pro­nun­ci­a­ment sobre el recurs del PP per suplan­tar el poder legis­la­tiu en un acte sense pre­ce­dents. Sense pre­ce­dents allà, és clar, perquè al Par­la­ment de Cata­lu­nya els magis­trats hi han poti­ne­jat a cor què vols. Allò que és patriòtica defensa de la Cons­ti­tució con­tra l’inde­pen­den­tisme, ja és més difícil de sos­te­nir al Par­la­ment de Madrid, encara que sigui con­tra els “traïdors” del PSOE i els “comu­nis­tes” de Podem. Para­fra­se­jant el bipo­lar García-Page, aquí també podríem apli­car: “Això és exac­ta­ment el que sem­bla que és.” O sigui: posar jut­ges a impe­dir vota­ci­ons par­la­mentàries és des­truir la sepa­ració de poders, la democràcia i la ver­go­nya. Ara s’ado­nen que la reacció repres­sora con­tra el Procés no va des­fer­mar només un paro­xisme judi­cial per empre­so­nar inno­cents, sinó que també va obrir la caixa de Pan­dora de tots els mals que encara poden cau­sar jut­ges nostàlgics. La culpa també és seva, dels que cre­ien que per tren­car Cata­lu­nya tot s’hi valia i ara veuen l’esquerda sota els pro­pis peus.