Trist però necessari

Un pas­seig per la ciu­tat de Girona per­met cop­sar els efec­tes de les mesu­res de res­tricció dic­ta­des per l’ACA en l’ús de l’aigua com a con­seqüència de la sequera. A l’inte­rior de la font de la plaça Marquès de Camps només s’hi veuen les fulles que han per­dut els arbres i a l’estany del parc del Mig­dia s’hi bar­re­gen els pocs litres de pluja que han cai­gut aquesta set­mana, amb grui­xos de sorra i brossa aquí i allà en forma de plàstics i llau­nes. Són imat­ges tris­tes però ja s’entén que, almenys pel que fa a les limi­ta­ci­ons d’aigua que no pas en la brutícia, és el que toca. I l’Ajun­ta­ment ha apro­vat aquesta set­mana un pla d’emergència per garan­tir l’aigua per beure en períodes d’escas­se­tat que els experts no es can­sen de repe­tir que seran més freqüents.