Ni plany ni planye’ls

Volen confondre amb la idea que hi ha uns espanyols de dretes que donen pel sac a uns espanyols progressistes. I a partir d’aquí generen solidaritat mediàtica i de xarxes amb els que perdran drets a mans d’uns malvats despietats. Però no és així. Ni els planyo ni entenc que se’ls planyi. No recordeu Iceta quan deia, ufanós per la victòria judicial (més de cents anys de presó), que ja havien avisat? Avisat de què, moreno? Ells sí que estaven avisats que qualsevol dia els podria tocar. I mira! Tal faràs tal trobaràs! Eren art i part, al cap i a la fi. Eren còmplices en el 155. Va ser l’advocacia de l’Estat qui va demanar la condemna per sedició que es va executar i els havíem recordat fins a l’extenuació a Brecht. “Si no feu res quan venen a buscar els vostres veïns, no quedarà ningú per fer res per vosaltres quan us vinguin a buscar.” No els planyo ni entenc que se’ls planyi, i em rebenta aquest doble joc en què fan el ploramiques pels punyeters jutges per un cantó, i per l’altre cantó (Lambán, Page, Guerra, Felipe) ja els invoquen contra un referèndum de pa sucat amb oli del qual es torna a fer propaganda. És una intromissió, sí, però ni inèdita ni inaudita com diuen. Ho saben perquè n’eren coautors. Que hagin trobat complicitats per blanquejar-se a Europa i provar de fer veure el fons democràtic de l’alta judicatura no canvia la realitat. És el que deia l’àvia neus: “El millor cavall va matar el seu amo.” No els planyo, no.