Sols i de dol

Inti­tu­lem, vol­gu­da­ment, aquest arti­cle amb una referència literària perquè els que ens dedi­quem a la geo­gra­fia literària, a les rutes literàries, als llocs lite­ra­ris ja que esti­mem i inves­ti­guem la lite­ra­tura vin­cu­lada a un lloc, sigui per l’obra o per la bio­gra­fia dels seus autors, estem de dol i ens sen­tim, en certa manera, sols. Sob­ta­da­ment i, per la vita­li­tat que el carac­te­rit­zava del tot a la impen­sada, ens ha dei­xat Llo­renç Sol­de­vila i Balart (Monis­trol de Mont­ser­rat 1950 - Argen­tona 2022) estudiós d’autors i de movi­ments lite­ra­ris de la nos­tra cul­tura i, molt espe­ci­al­ment, autor d’una obra en dotze volums que recu­llen geo­gra­fia literària dels Països Cata­lans -deu dels quals estan ja publi­cats- i que es com­ple­men­ten amb el por­tal web: http://​www.​endrets.​cat/​index.​php/.

Amb Sol­de­vila, des­a­pa­reix el pio­ner de les rutes literàries edu­ca­ti­ves a Cata­lu­nya que va ini­ciar ja fa qua­ranta anys i una mirada, no tan freqüent, sobre la nos­tra iden­ti­tat cul­tu­ral que no és altra que la dels Països Cata­lans. Ho remar­quem perquè, massa sovint a casa nos­tra, hi ha mira­des que coin­ci­dei­xen més amb les línies sobre­vin­gu­des sobre un mapa pels ava­tars de la política que no amb les de la natu­ra­lesa de la iden­ti­tat pròpia.

Llo­renç Sol­de­vila ens ha lle­gat l’evidència de l’existència de llocs de tots els ter­ri­to­ris de parla cata­lana que, lite­ra­tu­rit­zats, són, o poden esde­ve­nir, actius de patri­mo­ni­a­lit­zació literària. I aquest és un tre­sor que mai no l’hi agrai­rem prou. En pri­mer lloc, per la tasca ingent feta a títol uni­per­so­nal, cosa que el sin­gu­la­ritza a ell i a nosal­tres com a cul­tura, i, en segon lloc, per la feina feta amb una acti­tud gene­rosa i una vita­li­tat incan­sa­ble que ha estat lle­vat d’ini­ci­a­ti­ves que han situat la nos­tra geo­gra­fia literària en àmbits d’alt nivell. Per tot això, li som deu­tors d’agraïment i reco­nei­xe­ment que aquests mots vol­drien reflec­tir.