Que aquest Déu no guanyi la guerra

Ara que s’ha acabat el millor mundial de la història (diu Gianni Infantino, president de la FIFA) recordem que el 21 de novembre, en el partit entre l’Iran i Anglaterra, la selecció persa va decidir no cantar l’himne del seu país en protesta per la brutal repressió que el règim dels aiatol·làs exerceix contra els manifestants pels drets de les dones. El desafiament als tabús religiosos és valorat pels responsables de la República Islàmica com una guerra contra Déu que es paga amb la forca: el 8 de desembre fou executat Mohsen Shekari, de 23 anys, i el 12 fou penjat en una grua Majid Reza Rahnavard, també de 23 anys, al mig del carrer, brutalitat pública per sembrar terror. El proper serà el futbolista Amir Nasr-Azadani, de 26 anys, i amb la seva mort els clergues respondran als jugadors valents que a Qatar es van definir a favor de la democràcia. Mentre ha durat el campionat, s’ha sentit el silenci de la majoria dels grans ídols que hi han participat, des de Messi a Mbappé, i per descomptat de la FIFA; cap gest donant suport a la Federació Internacional de Futbolistes Professionals que intenta aturar un crim que marcarà tota la professió. Des de diumenge alguns famosos comencen a pronunciar-se, però nosaltres apuntem els noms dels qui no han esperat la fi de la gran festa per expressar la seva condemna: Marc Bartra, Ronald Araujo, Borja Iglesias, Cesc Fàbregas, Ramon Terrats, Diego Godín, Radamel Falcao, la Unió Esportiva Sant Andreu. Esperem que aquest Déu no guanyi la guerra: com Amir hi ha 26 enemics més a punt de sentència; tres són menors.