Els responsables de la crisi constitucional
La crisi constitucional que viu l’Estat espanyol retrata a la perfecció les debilitats del sistema democràtic espanyol davant les lluites ferotges pel poder. El poder legislatiu es ventila a les urnes, l’executiu emana del Congrés i, per tant, també dels vots, i el judicial, encara que indirectament, també es renova periòdicament per reflectir el sentir de la societat a través de les majories sorgides del parlament. El PP, després de la moció de censura contra Rajoy (2018) i de perdre les eleccions (2019), ha trencat aquesta cadena d’equilibris, bloquejant sistemàticament i durant més de tres anys la renovació de càrrecs per mantenir les majories i la influència dins la judicatura (CGPJ, Suprem i Constitucional) i fer-la servir com a contrapoder al govern de Pedro Sánchez i a la majoria progressista del Congrés. No li ha importat incomplir la Constitució per aconseguir-ho i no li importa ara provocar un conflicte institucional que clarament fa trontollar els fràgils equilibris del sistema democràtic a Espanya.
Les forces progressistes tenen la legitimitat i els vots per propiciar aquesta renovació de càrrecs, però no estan exempts de culpa en aquesta situació, perquè han estat ells, del tot alineats amb la dreta, els qui han alimentat la politització de la justícia, i especialment del Tribunal Constitucional, de manera que en la designació de magistrats cada cop compta menys el prestigi, la competència jurídica, la neutralitat constitucional, fins i tot l’orientació ideològica, i més la fidelitat política, que permet al PP i al PSOE controlar les decisions del tribunal. I tampoc podem oblidar que dreta i esquerra, també perfectament alineats, han animat el TC a no respectar la separació de poders fins al punt de censurar, condicionar o penalitzar el Parlament, és a dir, la sobirania popular, quan s’ha tractat de protegir la nació i l’Estat espanyols del procés sobiranista a Catalunya. En tot cas, convé no obviar, ans al contrari, la responsabilitat dels mateixos jutges i magistrats, perquè entregant-se de ple al joc polític a canvi de beneficis personals i professionals, han dilapidat la seva credibilitat i la del sistema judicial, alhora que contribueixen a soscavar les institucions i la qualitat democràtica.