Sardanes en temps de ‘reggaeton’

Les sardanes no m’apassionen, sentir-ne dues de seguides és el meu límit i seria raríssim veure’m en un aplec. Gustos musicals a part, penso que la sardana s’ha de protegir i potenciar perquè forma part de la nostra cultura, atropellada sense miraments per una globalització en què els joves troben hàbits i costums –fins fa poc ben llunyans en l’espai i en la mentalitat– en els quals se senten més a gust. La meva ciutat, Olot, serà la capital de la sardana del 2025, estic segur que serà una amfitriona magnífica. La capitalitat suposarà una bona oportunitat perquè des de la Garrotxa –una petita reserva dels llegats ancestrals– es trobi la fórmula perquè la sardana no espanti el jovent. Serà difícil, però l’esperança és l’últim que es perd, no?