Botifarra

Estic segur que molts de vostès, ama­bles lec­tors, deuen haver fet alguna vegada una llista de coses que vol­drien fer si els hagués tocat la lote­ria. La majo­ria, lògica­ment, tin­drien a veure amb l’incre­ment de patri­moni sob­tat que suposa, amb permís d’Hisenda, que d’aquells bom­bos ina­ca­ba­bles surti la boleta amb el nume­ret que tens a la teva but­lleta; ja ho saben: viat­jar, com­prar, pagar una hipo­teca, fer un dona­tiu o, sen­zi­lla­ment, tapar els forats, o pit­jor, els esvo­rancs que últi­ma­ment pro­voca l’enca­ri­ment de l’ener­gia, la gaso­lina o els ali­ments. Però també podríem fer una llista alter­na­tiva de coses menys rela­ci­o­na­des amb els diners i les satis­fac­ci­ons mate­ri­als i més amb les emo­ci­o­nals, amb aquell alleu­ge­ri­ment que s’apo­dera de nosal­tres quan fem una boti­farra, enèrgica, mar­cant bé els temps; amb aque­lla des­con­nexió que no et poden donar unes lleis recur­ri­bles a tri­bu­nals de culs llo­gats; amb aque­lla lli­ber­tat que no pots ni arri­bar a ensu­mar després d’una decla­ració d’inde­pendència amb adjec­tius que la embru­tin o la trans­for­min en paper mullat. Aquesta llista seria llarga, massa per a aquest arti­cle, però ni que sigui per pro­xi­mi­tat tem­po­ral començaria per treure el volum dels dife­rents faris­tols i alta­veus de l’Estat que por­ten dies i dies metra­llant-nos el cer­vell amb el cop d’estat dels togats del TC, el cata­clisme cons­ti­tu­ci­o­nal i les dues Espa­nyes, la dels bons i la dels dolents, en con­flicte per­ma­nent. Quin des­cans audi­tiu, quina pau neu­ro­nal, quanta higi­ene intel·lec­tual no ens pro­dui­ria aquell silenci repa­ra­dor que ens estalviés la sobre­dosi diària d’insults, de pro­vo­ca­ci­ons, de men­ti­des i de psi­co­pa­ties patriòtiques a les quals aquesta classe política dedica el 95% del seu horari labo­ral. I tot, per què? Només n’hi ha una, d’Espa­nya que compti de veri­tat, i és la que vol el poder, i no dubta a exer­cir-lo, amb mà de ferro o guant de seda, con­tra allò que li fa nosa, ja siguin indi­vi­dus, naci­ons o llengües. Cri­den, es bara­llen i es posen les mans al cap, però demà a la nit, tots dar­rere del rei, tots rei­vin­di­cant una Cons­ti­tució que no es cre­uen i tots per­pe­tu­ant aquest edi­fici laberíntic i enrei­xat que abans era Movi­mi­ento i ara és Régimen del 78.