‘Rizdvo’

Nadal, en rus, es diu rozhdestvo, que és una paraula ben diferent de la del títol, que vol dir exactament el mateix en un idioma que, segons el Kremlin, no existeix. De fet, el Kremlin diu que no només l’ucraïnès sinó la mateixa Ucraïna no existeixen, i a fe, està fent molts esforços per fer que això sigui així. (Ucraïna ha tingut estats independents des del 1199 fins al 1340, a mitjan segle XVII, de 1917 fins a 1922, i de 1991 fins al Nadal d’avui; quan no era independent, no sempre ha pertangut a Rússia, com diu Putin, sinó també a Polònia i Lituània; de totes les ocupacions que ha patit, la pitjor va ser la de la Unió Soviètica, en què uns 4 milions ucraïnesos van perdre la vida en el curs de la fam artificial creada per Stalin (1932-33); i milers de cantants, escriptors, etc. en llengua ucraïnesa van ser afusellats als anys vint i trenta, cosa que va interrompre breument una tradició literària de cinc segles. Segons la Comissió Europea, des del començament de la invasió d’Ucraïna, uns 20.000 civils (incloent-hi mig miler de nens) i més de 100.000 soldats ucraïnesos han estat matats o ferits. La justificació oficial russa per a aquesta carnisseria es basa en un poti-poti d’idees imperialistes i etnocèntriques reforçades per una demonització d’Occident i en especial dels Estats Units que certs sectors de l’esquerra occidental (també a Catalunya) abracen amb el mateix fervor que el govern iranià. Potser si un país veí hagués bombardejat Barcelona, Badalona, Terrassa i Sabadell setmana rere setmana i hagués ocupat Girona i Lleida (i matat i violat desenes de civils i robat tota mena d’objectes valuosos –sovint religiosos– dels seus museus, com els russos van fer a Kherson (entre d’altres llocs), els sectors esmentats canviarien d’opinió. Afortunadament, és clar, ningú no ha bombardejat Catalunya (recentment) ni tan sols ha robat articles religiosos dels seus museus. Oh, wait!