‘Que bonic que és viure’, el Nadal

A Per­pinyà el govern cen­tral(ista) de l’Estat francès vol pro­hi­bir el pes­se­bre que s’exposa a l’ajun­ta­ment. Al país veí del nord, que és laic com el nos­tre, no hi volen enten­dre de tra­di­ci­ons vin­cu­la­des a la cul­tura nada­lenca i, per tant, cris­ti­ana. Això, mal­grat que es facin fas­tu­o­sos parcs i mer­cats de Nadal i Nöel els porti coses. Aquí, siguis o no cre­ient i prac­ti­cant, ens agrada que en aques­tes dates es facin coses, incor­po­ra­des o nos­tra­des. Siguin els Pas­to­rets, els pes­se­bres vivents o els de figu­re­tes, can­tar nada­les o veure i escol­tar El Tren­ca­nous, i, per què no, cri­dar i xalar en una quina al local social del poble o, com ja va sent tota una cita, anar al Truf­faut a gau­dir i plo­rar amb la pro­jecció de Que bonic que és viure. Tot ajuda a fer comunió.