El sector públic ha de ser exemple lingüístic

L’‘Informe de queixes lingüístiques’ del 2021 de la Plataforma per la Llengua avalua les protestes o reclamacions lingüístiques que l’entitat va rebre durant l’any passat i les mira de mesurar, per tal que els catalanoparlants puguin denunciar, si s’escau, la vulneració dels seus drets lingüístics. L’anàlisi serveix alhora de campanya de conscienciació del dret a usar la llengua arreu del país i en qualsevol situació, i per alertar de males praxis lingüístiques que, en algun cas, deriven en denúncies. Una de les dades preocupants pel que fa a l’ús de la llengua és que el 44% de les queixes estan relacionades amb l’atenció rebuda en el sector públic, quan fa anys no superaven el terç de les reclamacions. El marc normatiu lingüístic estatal esdevé ja advers envers la llengua catalana, però tot i així, tres de cada quatre queixes són per contravenir la llei, en no poder ser atès en català o no disposar de formularis bilingües, etc. És evident que les normatives de protecció de les altres llengües oficials que no són l’espanyol resulten insuficients. No són prou efectives perquè les persones que les haurien d’aplicar o exigir tampoc no hi creuen, en la necessitat de normalització lingüística, o perquè resulta més fàcil no traduir a una llengua que no sigui l’espanyol.

Més d’un terç de les queixes són per no haver estat atès en català. L’avís de la Plataforma per la Llengua es produeix en uns anys en què la reculada en l’ús social és vident. Tot i els esforços del govern en la campanya per prestigiar de la llengua o per demostrar que el seu ús abasta qualsevol registre, el cert és que el català se sent menys pel carrer, i és el sector públic un dels que pateixen més la regressió, quan hauria de donar exemple de coneixement i difusió lingüístiques. La pròxima firma del Pacte Nacional per la Llengua, previst per a principi del 2023, hauria de tenir en compte aquest dèficit i tendència de les administracions, per mirar de frenar-lo. D’entrada es podria fer un més gran seguiment i aplicació de la immersió lingüística, nau capitana de la defensa de la llengua a Catalunya, i que sovint es du a terme sense els mitjans humans adequats.