Escarquilla’t, Illa!

Aquest any Ernest Maragall s’ha estalviat dir que el pressupost de Barcelona era la torna del de la Generalitat. Però en la intervenció en el ple també se li ha entès tot. Se li ha entès tot a ell i a l’alcaldessa, que han donat la raó a Ferran Mascarell quan els retreia que els pressupostos “han estat aprovats gràcies a un vot tàctic, i no a un vot de ciutat”. Un canvi de cromos, vaja. Personalment no hi tinc res a dir, contra els canvis de cromos en política. Al contrari. El que no sé és per què hi hem de posar tanta pantomima. Quan Maragall diu que aprova pressupostos “per responsabilitat”, diu ben dit. I també diu ben dit quan recorda a Illa que han d’escarquillar-se. “Si vol que el pressupost de Barcelona tingui plena vigència, ara cal aprovar el de la Generalitat.” Cal aprovar el de la Generalitat, diu. No diu que cal no sé què amb les superilles, o amb la reforma de la Rambla, o amb les zones de baixes emissions, o amb la candidatura per uns Jocs d’hivern, o amb la neteja de la ciutat. “Cal aprovar el de la Generalitat”, diu Maragall. Així és que escarquilla’t, Illa. Escarquilla’t, que és Nadal i estic content. Escarquilla’t, que ja tenim un pessebre prou gran per anar sense pressupost. Escarquilla’t, que si has de fotre a la cuneta el govern dels 33 diputats ja et diran dia i hora passat festes i t’has de proporcionar imatge de responsable i col·laborador tant si anem a anticipades en algun forat del calendari 2023 com si hi anem el 2024.