La merda a casa dels altres

Ningú vol la merda a casa seva. De fet, com més lluny millor. Però en algun lloc s’ha de posar, i en aquest punt fa anys que tenim un gran problema. La darrera sentència del Tribunal Suprem donant un mes perquè es clausuri l’abocador de Solius és un daltabaix per a l’Agència Catalana de Residus, que tot i el temps que fa que dura el contenciós no ha pogut ni sabut buscar alternatives. Ho és per als cinc ajuntaments que integren el consorci: Calonge-Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro, i per a tots els altres municipis que, com a mínim, hi aboquen l’orgànica. Ho és per al concessionari etern de la instal·lació, l’empresa GBI Serveis, i ho és per a tots els veïns, perquè si les deixalles s’han de traslladar a altres abocadors més llunyans veuran augmentats els rebuts d’escombraries. La realitat és que cap poble vol que s’instal·li un abocador al seu terme. Les compensacions econòmiques no eviten ni emmascaren el desgast polític que representa. I mirant la part sud del Gironès i del Baix Empordà, on es podria habilitar un nou abocador? És una zona molt habitada i les Gavarres i Cadiretes (Ardenya) són espais naturals protegits. La vida de Solius és molt limitada, com a màxim dos anys més. Tanmateix hi ha pendent l’execució de tres sentències que l’afecten de diferent manera. La situació és crítica. Durant el mandat de l’Entesa de Llagostera (1999-2007), quan l’aleshores alcalde Lluís Postigo va demanar restringir els abocaments a Solius, altres representants del consorci li van dir que què s’havia pensat. Tot i que s’hi han fet diferents millores: planta de biogàs, planta de compostatge, basses noves, tractament de lixiviats... s’han de buscar solucions. El fins fa poc president del consorci, David Parrón, i l’actual, Enric Ramionet, opinen, com Postigo, que ha arribat l’hora que els ajuntaments s’arremanguin i cada municipi gestioni les seves escombraries. O que es facin consorcis territorials d’un àmbit reduït. És clar que el més fàcil seria resoldre-ho en origen: envasos, llaunes, brics, vidre reutilitzable... Si al final la gestió i la culpa acaba sent sempre del ciutadà... fem un pas endavant! La paradoxa és que hi ha ajuntaments com el de Llagostera (que amb Santa Cristina ha de patir l’abocador) que fa els deures i tancarà l’any amb la recollida selectiva per sobre del 80%, quan molts pobles estan per sota del 50%.