A Seat no etiqueten en català

El senyor Francisco García Sanz, president del consell d'administració de Seat, se'ns ha revelat com un gran interpretador de la realitat nacional que conforma l'Estat espanyol, en descartar la utilització d'un topònim català per batejar un dels seus models, amb l'argument definitiu: "Nosaltres [Seat] som espanyols".

Deixant de banda que Seat ja ha utilitzat topònims catalans en la seva equivalència en espanyol, l'argumentació de García Sanz no va gaire més enllà que la de Bernd Schuster quan conclou que sobre un arbitre català "no hi ha res més a dir". Per a aquest senyor nosaltres no ho devem ser, d'espanyols, i segurament té tota la raó.

Però això no ens ha de dur a concloure que García és independentista. No és ben bé això. El que el senyor García deu voler dir, amb aquestes expressions, els seus riures, la seva gran argumentació, és que els catalans no som prou espanyols, que no som el tipus d'espanyols que ell voldria que fóssim i que, òbviament, tot plegat és culpa nostra.

Se l'ha de comprendre. Potser és dels que consideren que si els trens de Rodalies no funcionen és perquè volem els rètols de les estacions en català, dels que conclouen que la culpa de l'apagada és dels que paguem les factures en català, dels que creuen que la sequera és conseqüència directa de la immersió lingüística. I, esclar, quan estàs convençut de tot plegat, et surt la pruïja de no voler etiquetar en català. Potser deu esperar que ens disculpem...