Si un no vol dos no s’entenen

Es diu que si un no vol dos no es barallen; deu ser cert, com també ho és que si un no vol dos no s’entenen i, d’exemples, en trobaríem a coves començant per la guerra a Ucraïna, que a persones no expertes en estratègies internacionals –qui en té tota la informació per valorar amb competència?– ens fa l’efecte que les arts de la diplomàcia no han estat convidades a l’esdeveniment, especialment a abans de la invasió russa. Un any més tothom desitja pau per a l’any que ve i és bon moment per recordar que arreu del món –no només a Europa– hi ha conflictes d’alta intensitat i de baixa cobertura mediàtica que castiguen milions de persones a una subsistència de desplaçats interns o de demandants d’asil, suposant que no hagin perdut la vida a mans de les armes o que no es quedin pel camí a mans de traficants, de guàrdies de frontera o de inescalables murs burocràtics. També hi ha guerra a l’est del Congo, atiada per Ruanda, país amic de la comunitat occidental: minerals de sang. A Etiòpia, on la tensió nacionalista entre diferents grups provoca batalles continuades. Al Iemen, on l’Aràbia Saudita –a qui enviem munició– i l’Iran estan darrere la brutalitat i l’emergència humanitària. A Síria, on les forces armades turques ataquen objectius kurds i les israelianes, objectius iranians. A Mali, el Níger, Burkina Faso, amenaçats pel gihadisme. Al Senegal, que no ha acabat de resoldre la rebel·lió de la Casamance. Darrere aquesta petita llista s’aplega patiment, destrucció, pobresa, morts i massa interessos opacs que se’n beneficien i fan que dos mai no s’entenguin.