Sequera, seguim en bucle

El febrer de l’any 2008, en plena sequera, com ara, els companys d’El Punt de Barcelonès Nord van publicar aquesta notícia: “La canonada que du aigua a Barcelona perd 423.000 litres diaris a Badalona.”

Posem-ho en context. Amb les reserves d’aigua al límit, el debat era viu i diari als mitjans de comunicació. El transvasament d’aigua del Roine encenia la polèmica, així com el retard en la posada en marxa de les dessaladores previstes o el projecte d’urgència de portar aigua del Segre cap a Barcelona. Naturalment, enmig d’intenses campanyes de sensibilització perquè s’estalviés aigua al màxim.

Per això, quan es va conèixer que Aigües Ter Llobregat perdia diàriament milions de litres en una dotzena de fuites similars a la de Badalona, la indignació va ser creixent i general.

Tot sabem, però, què va passar pocs dies després. Per intervenció de la Moreneta, o no, va tornar a ploure, la sequera es va acabar i tothom es va oblidar de la canonada i de les fuites.

Saben, però, què ha passat durant aquests quinze anys? Que ningú ha arreglat la fuita de Badalona. Bé, siguem justos, ara una part es reaprofita, alguna cosa han fet en aquest temps, però encara es perden 180.000 litres diaris. Aigües Ter Llobregat resta importància a la fuita, diu que hi estan treballant i que sempre hi ha pèrdues.

Tot plegat faria riure si no fes plorar. Mentre el govern torna a demanar que s’estalviï aigua, tolera fets com el de Badalona o, pitjor encara, no mou un dit quan les elèctriques buiden els pantans per guanyar més diners.

Per cert, la patronal Pimec ja ha reclamat fa uns dies que es recuperi el projecte del Roine. Seguim en bucle, sense remei. Francament, no sé què espera la consellera Jordà per anar a resar a la Moreneta. Tenen la solució al davant i no la saben veure. I l’excusa perfecta perquè l’aigua de Badalona continuï perdent-se quinze anys més.