La força de la no-violència

Els russos s’hi van apropar amb els seus equips militars. El 25 de març van bombardejar la ciutat i el 26 ja hi havien entrat. L’Ajuntament va fer una crida perquè tothom sortís a protestar pacíficament en contra de l’agressió. Ho explica Natalia Hantimirova, presidenta del consell municipal de Slavútitx, ciutat d’Ucraïna a quaranta quilòmetres de la frontera amb Bielorússia. Més de 5.000 persones de 50 ètnies diferents van omplir la plaça amb les seves banderes i mòbils. Les forces russes van llançar trets d’advertència i granades i van ferir un veí. L’alcalde va assegurar que al municipi no hi havia armes, i al final, el 28 de març, els ocupants van marxar. Diu Hantimirova que la negociació va ser possible gràcies a la resposta no-violenta de la comunitat. D’experiències com aquesta no se’n parla, les informacions es limiten a la brutalitat de les accions bèl·liques i a una dialèctica encesa i sense treva contra qualsevol possibilitat d’acord. Però a més de ser exemplars i donar una oportunitat a la pau, no són escasses, segons llegim en l’informe La resistència civil no-violenta ucraïnesa davant la guerra, elaborat per Felip Daza, que analitza un total de 235 iniciatives realitzades per la societat civil entre febrer i juny del 2022 a diferents parts del país com ara manifestacions, bloqueigs de carreteres, tasques d’evacuació, campanyes de comunicació i monitoreig de crims de guerra. Darrere cada una, hi ha una població que planta cara a la barbàrie i l’atura: a Slavútitx i altres indrets es van salvar vides i evitar destrosses. Per què no és notícia?