Quin regal!

Els museus públics catalans s’han nodrit històricament d’obres de col·leccions privades. Sense la passió per l’art de moltes persones, Catalunya no tindria avui les institucions que té. Elles han cobert principalment l’absència d’antigues col·leccions reials i d’un estat propi. Fons artístics forjats al llarg de tota una vida han acabat sent, via adquisició o donació, patrimoni de tots. L’últim col·leccionista que ha fet aquest pas és Jordi Gimferrer Garriga, que ha donat un valuós conjunt de més de 130 obres a l’Ajuntament de Banyoles, on va néixer fa 89 anys, per fer-lo lluir al futur centre d’art que s’obrirà els pròxims tres anys a Can Terradas. Els grans museus, i no només els de Barcelona, envegen els tresors d’aquesta col·lecció, on entre d’altres conviuen una peça de la primera exposició que va fer Picasso, el 1900, a la taverna d’Els Quatre Gats, un dibuix del surrealisme més inicial de Dalí i un gravat d’un autoretrat de Rembrandt. I moltíssim més material de les firmes més selectes de l’art dels segles XIX i XX (Fortuny, Modest Urgell, Casas, Nonell, Mir, Miró, Tàpies, Ponç, Brossa, Chillida, Barceló, Perejaume, Plensa...) i un saborós tast de peces arqueològiques egípcies, ibèriques i romanes. Amb quina alegria que comencem el nou any.