Regals

Segons la definició del diccionari és un gust donat als sentits. Alguna cosa plaent que s’ofereix a algú, especialment en ocasió d’una celebració, pot ser un aniversari; d’un esdeveniment feliç, podria ser un casament o el naixement d’una criatura; d’una commemoració o d’una fita, tal vegada un ascens a la feina o l’assoliment d’un objectiu llargament perseguit. Hi ha diversos noms. En diem premi, obsequi, present, però el més freqüent i comú és dir-ne: regal. Aquests dies la meva mare m’explica, amb nostàlgia, la il·lusió amb la qual ella i el seus germans esperaven els de Reis, de regals. Perquè el que cagava el tió més aviat eren llepolies per menjar. A casa seva no estacaven els gossos amb llangonisses, però això no treu que els meus avis no s’escarrassessin per mirar de satisfer els desitjos dels seus tres fills. Com procura de fer tothom aquests i d’altres dies assenyalats. Si bé és veritat que per Reis, molts més que no pas menys, es permeten estirar el braç una mica més que la màniga malgrat les conseqüències que pugui tenir a mitjà o curt termini aquesta decisió. Però, sobretot, la meva mare em va fer una observació que d’entrada cou però que és ben veritat. Em diu que veu que els nens i nenes s’esperen amb delit els regals però que un cop han desembolicat els paquets, no hi ha aquella passió encesa i ardent que tenia la mainada d’abans per allò que els regalaven. “Com que ara tenen de tot i els fem regals tot l’any, ja res els fa ni gràcia, ni il·lusió.” “No fotis, mare.” Responc per un mecanisme d’autodefensa. Arrufo el nas però en el fons penso que està carregada de raó. Si això passa és responsabilitat nostra. No només els sobreprotegim sinó que els sobrepremiem, i ens hem de mentalitzar que és feina nostra trobar la manera de revertir aquesta tendència. Sobretot perquè els nostres fills i els seus, quan en tinguin, puguin i sàpiguen apreciar la importància d’un bon regal, sigui el que sigui.