Pegasus en la foscor

Al novembre va ser l’Eurocambra i ara l’ONU. Tres relators de les Nacions Unides han fet un toc d’alerta a l’Estat espanyol per l’espionatge amb Pegasus a líders independentistes catalans. Mostren la seva preocupació per l’anomenat Catalangate, en què s’hauria controlat a través del telèfon com a mínim 65 persones, entre polítics, familiars, advocats i activistes, segons va revelar el laboratori canadenc Citizen Lab, i demanen al govern espanyol que investigui el que és un dels escàndols democràtics més recents. L’executiu estatal fa el sord i opta per jugar a Pasapalabra mentre institucions i organismes internacionals li exigeixen transparència. Manté en la foscor aquest capítol, un més, de la guerra bruta contra l’independentisme en què Espanya ha fet bona aquella màxima que la fi justifica els mitjans. Els relators de l’ONU, que responen a una comunicació feta per la secretària general d’ERC, Marta Rovira, alerten que l’espionatge amb el programari maliciós suposa una “interferència” en els drets fonamentals dels afectats com els d’expressió, reunió i participació i, en definitiva, “a ser iguals davant de la llei”. Des de l’ONU s’insta a trobar i imposar sancions als responsables de l’ús d’un programari espia que l’empresa israeliana NSO només ven a governs. Això, ho sabem, és altament improbable que passi. Des del govern espanyol s’ha fet la rèplica de manual: que només reconeix l’espionatge a 18 persones i l’emmarca en l’ordenament jurídic vigent. Aliè a les peticions internacionals i amb el moviment independentista en hores baixíssimes, és conscient que no li cal res més.