La quina que no cal

Les qui­nes són un joc tra­di­ci­o­nal típic de les dates nada­len­ques a molts pobles de Girona, cada vegada més popu­lars, com la Gran Quina de Bes­canó, i aptes per a tots els públics. Jo, que de tra­di­ci­o­nal no en soc gaire, defenso que posats a man­te­nir tra­di­ci­ons, ho fem com déu mana: si fem el pes­se­bre, fem-lo bé, amb en Josep, la Maria i el caga­ner. Inno­var, segons com i en segons què, fa que cer­tes coses no s’aca­bin d’enten­dre bé.

Això és el que ha pas­sat a For­nells de la Selva, on l’asso­ci­ació de jovent del poble va deci­dir seguir la moda de les qui­nes eròtiques, com les que fan a Vidre­res o a Sant Feliu de Bui­xa­lleu, on els pre­mis con­sis­tei­xen en lots de pro­duc­tes eròtics, acom­pa­nyats de shows eròtics, amb entrada reser­vada a majors d’edat.

Pro­ba­ble­ment la idea del jovent de For­nells no anava mal enca­mi­nada si el que es volia era nor­ma­lit­zar les jogui­nes sexu­als i acon­se­guir engres­car la gent que habi­tu­al­ment no en con­su­meix, però sem­bla que la cosa se’ls en va anar de les mans. Si en una quina popu­lar al pavelló del poble l’ori­gi­na­li­tat ha de con­sis­tir en un strep­te­ase mas­culí amb reme­na­ment de penis; una dona nua refre­gant els pits untats amb nata a les gal­tes d’un espec­ta­dor, i aca­bar amb un ener­gu­men del públic, exal­tat i amb el ciri encès, inci­tant les dones assis­tents a l’acte fer el mateix, em sem­bla a mi que no anem bé, que tot això no cal.

Avui que lamen­tem epi­so­dis de violència sexual, que cons­ta­tem que els ado­les­cents apre­nen el sexe en la por­no­gra­fia, a par­tir de rela­ci­ons de domini i impo­sició, que neces­si­tem una edu­cació sexual des de la lli­ber­tat, la igual­tat, el res­pecte i el con­sen­ti­ment, aquests nume­rets pas­sats de moda no ens hi aju­den gens. Així que posats a ser ori­gi­nals, man­cats com estem de valors humans, pro­poso que la pro­pera quina eròtica sigui un joc soli­dari i els guanys que s’obtin­guin per la rifa de satis­fayers, cal­ces comes­ti­bles i con­dons amb gust de maduixa, es des­ti­nin al foment d’una nova cul­tura de la sexu­a­li­tat. I que consti que tot això m’ho van expli­car un grup de joves de For­nells que van acu­dir a la quina espe­rant diver­tir-se d’una altra manera, i que esta­ven indig­nats per l’espec­ta­cle, no per con­ser­va­dors, sinó per tot el con­trari: son homes que cre­uen en una altra mas­cu­li­ni­tat.