Ve truja o ve porc?

Vist ara per ara el kit bàsic per sobreviure al 2023, sembla que haurà d’incloure pressupostos, aigua, gas, fons Next Generation, delit per anar a votar dues o tres vegades i paciència, sobretot molta paciència. També necessitem saber (i sembla que podrem començar a esclarir) com queda el tema dels lideratges en l’independentisme. Hi ajudarà que els espanyols ja han fet canvis en el Codi Penal i que els temps i les possibilitats d’acció per a Junqueras i Rovira canviaran. Hi ajudarà que els europeus són més a prop de sentències sobre l’ exili, i és molt possible que el terreny de joc en què es mogui Puigdemont sigui substancial ment diferent del dels darrers cinc anys. Hi ajudarà que del 10 de febrer a l’1 de març s’ha de veure el cas per presumpta prevaricació i falsedat documental de Laura Borràs quan era al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Fer net (o com a mínim esbandir una mica) els impediments mentals i reals que ha posat la repressió unionista sobre els lideratges del procés ha de permetre (veurem si en sabem) dibuixar, com diria l’àvia Neus, qui manarà a Can Ribot. Ve truja o ve porc? O no ve res? Mantindrem lideratges messiànics, tutoritzats, enfrontats i ambigus com els que hem viscut? Anirem als lideratges corals que ha predicat la CUP? Als nous lideratges que reclamava Jordi Cuixart quan va fer mutis? O com diu Eudald Carbonell, només triomfarem si sabem continuar sense lideratges?