M’hauria agradat parlar de rebaixes

Podria haver dedi­cat aquest apunt, el pri­mer de l’any, a par­lar de la res­saca de les fes­tes nada­len­ques, el gener cada cop més cos­te­rut o fins i tot pole­mit­zar sobre si tenen sen­tit o no les rebai­xes d’hivern... Però ahir a Pon­tons els veïns es van aple­gar en un nou minut de silenci –un més– per con­dem­nar un nou femi­ni­cidi. L’assas­si­nat no és d’ara. Es remunta a l’estiu del 2021. Però la ferida que pro­voca aquesta xacra social és la mateixa. I, després d’un desem­bre negre pel que fa a crims mas­clis­tes, només cal desit­jar que el seny s’imposi i aquest 2023, en lloc d’aug­men­tar la violència con­tra les dones, dis­mi­nu­eixi. És un prec. Un prec que haurà d’anar acom­pa­nyat de mesu­res pre­ven­ti­ves i molta peda­go­gia.