Quatre anys amb José Bono

Ara ja sem­bla defi­ni­tiu el que sem­pre ha sigut clar: José Bono serà el nou pre­si­dent del Congrés de Dipu­tats. El cata­la­nisme no haurà pogut impe­dir ni això, i ens hau­rem de pas­sar qua­tre anys escol­tant les fat­xen­de­ries del fill del falan­gista. La pre­dis­po­sició d’aquest senyor res­pecte als cata­lans no serà gaire dife­rent de la del seu pro­ge­ni­tor de la camisa vella. L’enho­ra­bona, doncs, a l’Espa­nya eterna.

Ah, però tenim els 25 dipu­tats del PSC! Més ben dit, 24, perquè Teresa Cuni­llera serà la pri­mera vice­pre­si­denta de José Bono. Deu estar molt intran­quil·la havent de defen­sar el fet naci­o­nal català amb aques­tes com­pa­nyies. O no, perquè Cuni­llera és aque­lla llei­da­tana que, segons escri­via una exdi­pu­tada d’ERC, “porta tant de temps a Madrid que sem­bla que per a ella Cata­lu­nya és només una bossa de vots”. Caram.

Pot­ser podrem con­fiar en CiU. Segur, perquè Pere Macias tindrà una espec­ta­cu­lar vice­pre­sidència segona que con­tri­buirà, i molt, a l’alli­be­ra­ment naci­o­nal català. I ERC? I ICV? Doncs dema­nant al PSOE i a Bono un grup propi. Si són tan ama­bles.