Memòries d’un privilegiat

No fa ni mig any del traspàs de la reina d’Anglaterra que les misèries familiars dels Windsor tornen a sortir a la llum, ara en forma de llibre de memòries a càrrec del príncep Enric. A Spare, que es podria traduir com a “recanvi” (si l’hereu al tron no pogués regnar), el fill petit de Carles i Diana passa comptes amb els seus explicant desavinences amb el pare i, sobretot, amb el germà, l’actual príncep de Gal·les. També detalls íntims, com ara les circumstàncies de la pèrdua de la virginitat, l’edat en què va provar les drogues o les dificultats per superar el trauma de la mort de la mare. Més enllà de l’interès que puguin despertar entre els fans dels royals les històries d’un privilegiat com Enric –que fa negoci a costa de la família de què es va voler independitzar– o de l’escàndol que puguin provocar les seves revelacions, crida l’atenció el passatge en què rememora les missions realitzades amb les forces armades britàniques a l’Afganistan. Diu que va matar 25 combatents talibans i s’hi refereix com a “peces d’escacs apartades del tauler, dolents eliminats abans que puguin matar els bons”. Parla amb el simplisme i la fredor amb què, segurament, ho fan els militars en totes les guerres. I això sí –i no les mesquineses domèstiques– que fa esgarrifar.