Pas barrat

D’aquí a una set­mana, dijous vinent, molt pro­ba­ble­ment aniré a la mani­fes­tació con­vo­cada a Bar­ce­lona coin­ci­dint amb la cimera entre els caps de govern d’Espa­nya i França. No hi aniré pas expres­sa­ment per la con­vo­catòria que han fet el Con­sell de la República, l’ANC i Òmnium Cul­tu­ral i a la qual s’han adhe­rit enti­tats del tei­xit civil i social del país, així com par­tits polítics. Tam­poc hi aniré per donar suport al gest simbòlic de reu­ni­fi­cació de l’inde­pen­den­tisme. La qual cosa no vol pas dir que no esti­gui d’acord amb els seus objec­tius. També com­par­teixo que s’ha de pro­tes­tar per una solució política al con­flicte entre Cata­lu­nya i l’Estat espa­nyol, perquè hi ha cata­lans a l’exili, perquè hi ha 500 per­so­nes pen­dents de judici pel referèndum de l’1 d’octu­bre i la poste­rior repressió de l’Estat, que afecta més de 4.000 per­so­nes. Tot això ho com­par­teixo, però jo sor­tiré al car­rer per recla­mar a Emma­nuel Macron i Pedro Sánchez que tor­nin obrir els camins i pas­sos del coll de Man­re­lla i Banyuls, que ens unei­xen amb els nos­tres ger­mans del nord, i per pro­tes­tar també pel tracte que els cata­lans rebem del govern de Macron al nord de les Albe­res i per recor­dar a Europa que, des de fa més d’un any, dos dels seus estats mem­bres es pas­sen pel forro el trac­tat de Schen­gen, al qual estan adhe­rits i que pro­clama la lliure cir­cu­lació de per­so­nes dins l’espai euro­peu. Fa un any que el govern francès, amb la com­pli­ci­tat implícita dels espa­nyols, va orde­nar el tan­ca­ment de cinc vies secundàries fron­te­re­res entre les comar­ques giro­ni­nes i la Cata­lu­nya del Nord: al coll de Banyuls, al coll de Man­re­lla, al pont del riu Major entre Maçanet de Cabrenys i Cos­toja, i en dues vies de la Cer­da­nya. Això de les cime­res franco-espa­nyo­les és una ges­ti­cu­lació política, com ara sen­ten­ciar la fi del procés inde­pen­den­tista català. En la que es va cele­brar a Girona el 2006, Rodríguez Zapa­tero i Chi­rac no es van pro­nun­ciar sobre l’ales­ho­res polèmica línia elèctrica trans­fron­te­rera, cone­guda també com a línia de molt alta tensió (MAT), un pro­jecte pre­vist per aug­men­tar l’ener­gia que l’Estat francès sub­mi­nis­trava a l’Estat espa­nyol. En aque­lla cimera, en comp­tes de pren­dre cap acord, van tras­lla­dar la res­pon­sa­bi­li­tat a la Unió Euro­pea en dema­nar-li que nomenés un coor­di­na­dor. No esta­ria mala­ment que ara també acor­des­sin una medi­ació de la UE per resol­dre el tema català.