Revolució educativa per salvar dones

Tan insuportable com la gana, la fred, la guerra a Ucraïna, les condemnes a mort a l’Iran o l’absència de drets en estats que són potències econòmiques és la matança de dones ben a prop de casa. Tot i l’obstinació d’alguns a veure-hi una raó genètica, l’origen del feminicidi és cultural, adquirit. Rau en la incapacitat de posar fi a uns rols de domini i submissió prevalents des de temps immemorials. Una correlació que només es pot revertir amb educació activa en favor d’una igualtat sense fissures des del primer moment de socialització de les criatures, des del primer any de vida. Una revolució educativa en tota regla. Primer, perquè cal replantejar de dalt a baix ruta i mètodes, des de la formació dels docents –no són marcians i estan tan impregnats del mateix pòsit patriarcal com tots– fins al paper de les famílies, que, com bé sabem tots però admetem ben pocs, són la principal font de pressió, distorsió i conflicte a l’aula, al futbol i a tot arreu on la mainada juga un paper. D’aquesta revolució imprescindible no se’n veuran els resultats fins ben bé al cap de dues dècades, quan els nens educats amb perspectiva de gènere creixin, es graduïn, treballin –metges, docents, algun jutge...– i formin família. El govern que sigui prou valent per mirar a llarg termini sap que a la curta es desgastarà i no en traurà cap rendiment en termes demoscòpics. Mentrestant és imperatiu millorar les mesures de protecció de les amenaçades, no sempre proporcionades però irrenunciables perquè cada dona morta ens fa lamentar no haver pecat més per excés que per defecte. S’ha d’actuar amb ment oberta i imaginació per millorar l’efectivitat. Perquè les ordres d’allunyament són útils fins que l’allunyat decideix que s’hi torna a acostar. I el braçal el pot portar qui l’ha de portar o un conegut seu. No n’hi ha prou de tenir la consciència tranquil·la, això va de treure bèsties de la circulació i evitar morts.