La gitarada de Llarena

Vivim els interessants dies de la transició entre la reforma del Codi Penal i la interpretació dels jutges respecte als polítics del procés. Ho viuen com el parèntesi en una bacanal romana. Buiden el pap per tornar a emplenar. Llarena ja ha dipositat a l’escenari la primera gitarada de rèplica i el govern espanyol i la maquinària de propaganda més progressistes de la història se centren en dos missatges. Un, que la sedició s’havia de derogar perquè no feia europeu. Fa temps que ho diuen i hi insisteixen ara que Llarena esquitxa i preludia Marchena. Que la derogació no té res a veure amb cap negociació ni amb cap acord per alleujar la vida als condemnats del procés. La pregunta és: si era tan poc europea, la sedició, i tenia els dies comptats al Codi Penal, per què és el que va demanar l’advocacia de l’Estat, és a dir el govern? Des de quan n’estaven convençuts? I des de quan el volien treure? El segon missatge en què es recreen és la idea que la reforma facilita l’extradició de Puigdemont i que tenen esperances de veure’l davant el TS abans d’acabar l’any. Ja veurem si tenen raó. En qualsevol cas, deixen en molt mala posició ERC i Asens, que no paren de vendre la reforma com el gran èxit de la taula de negociació. Facilitar l’entrega del president per jutjar-lo per malversació, el gran èxit de la taula? El que ja donava el jutge de Schleswig-Holstein i que Llarena no va voler? Per aquí corre més d’un tarat, diria l’àvia Neus.