La justícia mana i ordena

La reforma del Codi Penal espanyol és l’última enganyifa del malabarista Pedro Sánchez, aplaudit, aquest cop, incomprensiblement, per Esquerra i alguns independentistes abduïts pels cants de sirena del president espanyol. La interlocutòria del jutge Llarena, en què recargola la llei al seu gust per continuar perseguint els polítics catalans a l’exili, és la detonació que ha fet miques, en un tres i no res, totes les promeses de desjudicialització amb què ens han bombardejat els últims mesos. Només faltava l’anunci de la fiscalia del Suprem de seguir un camí similar per acabar d’ensorrar una reforma que ja es veia que no tindria cap efecte mentre els jutges i fiscals siguin uns fidels hereus del franquisme.

La justícia és el gran pilar de l’Estat que, dia a dia, valida allò de l’“atado y bien atado” de l’herència del dictador i no passa, ni justet, l’examen de democràcia. En tenim proves cada dia, i no només en la repressió a l’independentisme. Els jutges i fiscals hereus de l’anterior règim també són els reis de l’A por ellas, com s’ha demostrat amb la nova llei del “només sí és sí”, per no parlar com maltracten usuaris i víctimes quan els obliguen a utilitzar el castellà.

La reforma del Codi Penal espanyol no servirà per a gaire res. Ni per evitar l’entrada a presó i la inhabilitació dels perseguits del sottogoverno, un dels grans objectius dels republicans en la negociació. I molt menys per aturar la repressió als milers d’independentistes que, arreu del país, afronten peticions de presó i de multes i que, ara mateix, són els grans oblidats. Sovint amb causes basades en arguments ben febles i en lectures retorçades de les lleis, com ara les acusacions per delicte d’odi. I, el que és més greu, amb l’aval de la Generalitat, present, com a acusació en molts processos. Per denunciar-ho, l’ANC ha endegat la campanya Acusem la justícia espanyola. Ja trigueu a anar al seu web a signar-hi.