Raça humana
És important saber on són
Entre el 16 i el 18 d’abril de 1938 deu homes d’Arreu, Isavarre i Borén van ser assassinats entre Isavarre i Sorpe (Alt Àneu). El 2020, nou de les deu famílies de les víctimes es van inscriure al cens de desapareguts de la Generalitat, van accedir al programa d’identificació genètica i es va poder posar nom a tres dels enterrats en la fossa comuna de Prat de Fuster (Sorpe): Francesc Font Faure, Albert Mateu Ros i Jaume Sabaté Faurat; als altres, no, a causa del mal estat de conservació de l’ADN. El febrer del 39 el pas de l’ofensiva feixista deixà a Cassà de la Selva la tomba d’un combatent republicà al marge del camí de cal Porrer Vell, un indret mantingut pel record de la població. Les famílies del brigadista txec Pavel Antos i del croat Josip Mufic van interessar-se per les despulles, però fetes les corresponents verificacions no fou possible establir el parentesc. En canvi, uns ossos anònims al cementiri de Castellar del Vallès han resultat ser els de Elio Ziglioli, nascut a la Llombardia, que el 1949 va entrar a Catalunya amb un grup de maquis i fou detingut, torturat i assassinat per la Guàrdia Civil. Són només tres casos de la multitud de persones suprimides en la foscor de la guerra civil i la llarga dictadura que il·lustren l’esforç de la direcció general de Memòria Democràtica per localitzar les foses (831) exhumar les restes (844) i identificar-les (25). Molt il·lustrativa l’exposició On són? (Palau Robert, fins al 26 de febrer), una pregunta que com a societat no ens podem deixar de fer per una qüestió de justícia i dignitat i també perquè l’oblit alimenta la repetició dels crims.